.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de Josuè

En aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte.» Llavors els israelites acamparen a Galgala, a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de Pasqua, al vespre del dia catorze del mes.
L’endemà de la Pasqua, des del matí, menjaren productes del país, pa sense llevat i gra torrat.
Des d’aquell dia que van menjar els productes del país, no caigué més el mannà. Els israelites, no tenint ja mannà, menjaren de les collites del país de Canaan durant aquell any.

Js 5,9a.10-12

Salm Responsorial

R. Tasteu i veure que n’és de bo el Senyor. 

Beneiré el Senyor en tot moment, 
tindré sempre als llavis la seva lloança. 
La meva ànima es gloria en el Senyor; 
se n’alegraran els humils quan ho sentin. R 

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, 

exalcem plegats el seu nom. 
He demanat al Senyor que em guiés: 
ell m’ha escoltat, res no m’espanta.  R

Alceu vers ell la mirada. 
Us omplirà de llum i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits. 
Quan els pobres invoquen el Senyor, 
els escolta i els salva del perill.  R

Sl 33,2-7 (R.: 9a)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.

2Co 5,17-21

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.»
Jesús els proposà aquesta paràbola:
«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.” Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors.” I se n’anà a trobar el seu pare. »
Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu.” Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat.” I es posaren a celebrar-ho. »
Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras.” El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?”
El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat.”»
Lc 15,1-3.11-32

"Els qui viuen en Crist són una creació nova"

El llibre de Josuè, dins crònica històrica, porta catequesi profètica per un Poble que viu abatut a Babilònia. El millor és recordar que Déu sempre compleix fidelment amb el seu Poble.
Per això el mannà, do diví per travessar el desert, s’ha acabat i és substituït per les collites del país de Canaan del què ja han pres possessió.
Valor clau del Ministeri apostòlic és el missatge de la reconciliació. Tot i portar el tresor del Ministeri en gerres de terrissa (2Co 4,7), dins el tresor del Ministeri ocupa sempre un lloc cabdal el servei de la reconciliació. Ahir i avui.
El model perfecte ho és el Pare misericordiós, que els repartí els béns: per què? Serà per a mal!
El bé suprem de restar a casa amb el pare i els germans amb amor no es pot imposar a la força.
El fill més jove reflexionà constatant: «Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres i aquí jo m’estic morint de fam!». El contrast entre fill i treballador queda substituït pel de romandre a casa i marxar de casa.
El propòsit d’anar a trobar el pare s’acompanya amb la promesa d’una triple confessió: a) Pare, he pecat; b) Ja no mereixo que em diguin fill teu; c) Pren-me entre els teus treballadors.
La paradoxa del pare que corre i el fill que camina indica que la reconciliació és més fruit de l’amor misericordiós del pare que de la conversió total del fill. El pare el besà abans que confessés a) i b) però sense deixar-li dir c). Dir-li al pare «Pren-me com a treballador» és dir-li «Prenme com a no-fill» i això equival a dir-li «Tracta’m com si no em fossis pare». Això mai de la vida!
La «penitència» és de joia: Vestiu-lo amb el vestit millor, poseu-li un anell per celebrar-ho. Tot i que pel fill gran la festa sigui motiu d’estranyesa.
Fill, tot el que és meu és teu: perfecta definició del que és ser fill de Déu. Que tot allò priori tari en l’estil de Déu ho és per tot fill seu. És així?

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES